Blanc de plom

Pigment: blanc de plom, blanc de Cremnitz o blanc de plata
més informació.....

Blanc de zinc

Pigment: blanc de zinc, òxid de zinc, blanc de Xina o blanc permanent
més informació.....

Blanc de titani

Pigment: blanc de titani, diòxid de titani, anatassa o rutil.
més informació.....

Blanc de zinc.

També l’anomenen òxid de zinc, blanc de Xina o blanc permanent.

Òxid de zinc o ZnO, produït directament al coure el mineral (procés americà) o cremant metall de zinc vaporitzat en un medi oxidant (procés Francès, indirecte).

Densitat de 4,94 a 5,01 g/cm³

Pigment blanc, molt utilitzat en olis, té un secatge molt lent i fa una pel·lícula dura i fràgil. És molt menys opac que el blanc de plom, poc més que semi-opac, té un color més fred o blavós, té molt bona resistència a la llum.

En pes, absorbeix entre 10 i 22% d’oli.

S’utilitza en la majoria de tècniques de pintura (oli, acrílics, alquídics, aquarel·la, gouache, tremp, caseïna, encàustic, fresc, pastel), ja que no té els dos defectes del blanc de plom: ni és tòxic ni s’enrogeix amb vapors de sofre. A l’oli només s’utilitza quan la seva poca opacitat no és un problema.

Es va començar a fer a França, a finals del s. XVIII, i a escala industrial al 1845, però no va ser acceptat com a pigment fins al 1860 i no va ser utilitzat fins al s. XX, excepte en aquarel·la, utilitzat des de 1834.