•••
Blanc de plom
Pigment: blanc de plom, blanc de Cremnitz o blanc de plata
més informació.....
Blanc de zinc
Pigment: blanc de zinc, òxid de zinc, blanc de Xina o blanc permanent
més informació.....
Blanc de titani
Pigment: blanc de titani, diòxid de titani, anatassa o rutil.
més informació.....
Blanc de plom
També l’anomenen blanc de Cremnitz o blanc de plata
Barreja de carbonat de plom i òxid de plom produït per la carbonatació del monòxid de plom.
Considerat molt tòxic i contaminant, manipular amb prudència, no ingerir ni inhalar.
Si s’ha de manipular intentar que sigui barrejat amb oli o extremar les precaucions. Normalment efectes no són immediats, el plom es va acumulant a l’organisme fins que es veuen els efectes tòxics.
Carbonat bàsic de plom
2PbCo3 - Pb(OH)2
4PbCo3 - 2Pb(OH)2 PbO
Densitat de 6 a 6,2 g/cm3
Pigment blanc, molt utilitzat en olis, molt suau i perfecte per pintar. Té un secatge ràpid i fa una pel·lícula dura i flexible.
És molt opac, absorbeix menys oli que qualsevol altre pigment blanc (en pes, entre 11 i 15%).
Si no s’utilitza en altres estils de pintura (tremp, aquarel·la, ...) és per la seva toxicitat.
També s’utilitza en medis alquídics.
Els únics inconvenients que té són la seva toxicitat i que amb el temps pot enrogir, els canvis de color solen ser produïts per vapors sulfurosos, en pintura a l’oli per evitar-los cal utilitzar-lo sempre ben protegit amb vernís, oli o repintats.
La millor varietat és la feta pel sistema Holandes, que no s’enfosqueix al barrejar-lo amb altres pigments permanents.
És un dels pigments artificials més antics, ja s’utilitzava a l’antiga Grècia i ha set l’únic pigment blanc per pintar a l’oli fins a principis del s. XIX, i el més utilitzat fins al 1910 .
Si conté zinc s’anomena Blanc de plom sublimat, més opac que el blanc de plom. S’enfosqueix menys pels vapors sulfurosos, però és un blanc menys blanc, absorbeix més oli, i no s’adapta tant bé al pinzell ni és tant estable al barrejar-lo amb altres pigments.