•••
Vermell de cadmi
Pigment: groc de cadmi, taronja de cadmi i vermell de cadmi
més informació.....
Groc de cadmi - Vermell de cadmi
Groc de cadmi: Cristalls mixtes de sulfur de cadmi i sulfur de zinc.
Vermell de cadmi: Sulfur de cadmi i seleniür de cadmi.
El cadmi és un metall tòxic. Pot causar diversos problemes mediambientals i tòxics per als éssers vius si és inhalat o ingerit. Descobert a Alemanya el 1817 per Friedrich Stromeyer.
El 1830 ja s’utilitzava el groc de cadmi com a pigment, però fins al 1849 no es va fabricar en grans quantitats. La greenoquita, un mineral rar compost per sulfur de cadmi, no s’ha utilitzat mai com a pigment.
Durant el procés d’elaboració del pigment si s’hi incorpora seleni s’obté un to ataronjat o vermell, fins i tot una mica blavós. La mida de les partícules també influeix en el to i color obtingut.
Els pigments de cadmi solen tenir impureses, normalment sulfur de zinc, formant cristalls mixtes. Els pigments anomenats cadmofix, cadmopon o cadmolit poden tenir fins a un 50% de sulfat de bari i sulfat de zinc, sent menys valuosos des del punt de vista pictòric.
Tots els tons del pigment, des del groc fins al vermell, tenen molt bona resistència a la llum. Excepte el groc llimona, que sol ser substituït per altres pigments del mateix color i més resistents.
La capacitat cobrent i poder colòric és entre bo i molt bo, excepte pels tons ataronjats que és moderada.
Té una perfecte resistència al àlcalis, inclús a la calç. Es pot utilitzar en pintura la fresc, però a l’exterior s’ha de protegir de l’aire per evitar la formació de carbonats o sulfurs que formarien un vel a la superfície.
Es pot barrejar amb qualsevol altre pigment, excepte els de coure.
El verd cadmi s’obté barrejant groc de cadmi i verd d’òxid de crom. S’obté un verd amb un color molt net i molt resistent a la llum, molt valorat en la pintura a l’oli.
El groc brillant és una barreja de groc de cadmi i blanc de zinc.